L'hotel del Rec Comtal i el turisme il·legítim

En aquest article proposo un concepte nou: el turisme il·legítim, del qual els veïns i les veïnes de Barcelona no hem de pagar les seves conseqüències. De la mateixa manera que no hem de pagar el deute il·legítim ni els seus interessos.

Des de fa uns mesos, els veïns i les veïnes del Casc Antic de Barcelona s’han començat a mobilitzar contra l’edificació d’un nou hotel al barri de Sant Pere, al carrer del Rec Comtal. L’AV del Casc Antic i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella es van coordinar amb diverses veïnes per organitzar una assemblea molt concorreguda que ha permès unir diversos grups, més o menys organitzats, de persones critiques amb actuacions municipals concretes sobre l’espai públic (o no) dels seus barris. A les entitats esmentades i als veïns no organitzats, cal afegir la Comissió d’Afectats pel Projecte Urbanístic del Born, que ha fet de la inhòspita esplanada enfront del mercat del Born el taller de pancartes més combatiu, simpàtic, efectiu i amable que he vist mai. 

Un hotel silenciat

La mobilització, deia, s’ha focalitzat contra la construcció d’un hotel al final del carrer Rec Comtal, en un sòl que va passar de mans públiques (el ministerio de defensa)  a mans privades. Tot i que Joan Clos va prometre, en la campanya electoral del 1999, que es destinaria a usos socials l’any 2004 el seu govern municipal acceptà la proposta privatitzadora de Núñez i Navarro. Paper mullat. Canvis de propietat complexes.

No vull a entrar a analitzar aquí aquest traspàs de propietats, ni a valorar el projecte arquitectònic de l’hotel, que és absolutament aliè a l’entorn urbanístic i excessivament alt. Tampoc no vull escriure sobre el projecte urbanístic d’aquell espai, que relega l’obertura del passatge de Sant Benet a un vial poc útil per al veïnat i molt profitós per a l’hotel. I, acabo, tampoc no vull entrar a pensar la manera de conservar les restes del Rec Comtal que guarden el seu subsòl i que seran professionalment tapades per un equip de bons arqueòlegs.

No vull entrar en aquestes consideracions perquè abans de totes elles, en el principi de tot el posicionament popular contrari a l’hotel hi ha la sensació veïnal que s’està actuant al marge de la gent que viu al barri. Ja no dic directament en contra. En un rampell d’equilibri estilístic dic “al marge”, sense consultar el veïnatge;  sense analitzar les necessitats de l’entorn ni avaluar-ne les conseqüències ambientals en el seu sentit més ampli.

L’Hotel del Rec Comtal no l’ha demanat ningú. Ningú ha preguntat als veïns i a les veïnes si un establiment hoteler és l’equipament adient i necessari per ocupar aquell espai. Si no ha estat preguntat, vol dir que la decisió presa d’otorgar la llicència és unilateral. L’otorgament s’ha produit després d’una negociació administrativa entre l’empresa hotelera i l’administració pública.

Però encara puc dir més. L’AV del Casc Antic va entrar a registre públic el 21 de gener de 2014 una instància amb número 2014-0032053-1 sol·licitant informació al respecte de l’obra de l’hotel: projecte urbanístic, arquitectònic, terminis d’execució… Des d’aleshores, tres mails després al responsable tècnic del Districte i de l’entrega en mà d’una còpia de la instancia a la regidora Mercè Homs, el silenci. Ni una paraula. Ni un gest. Ni un document: silenci. L’ocultació terrible dels projectes que afecten a la vida diària de centenars de veïns i veïnes. El que es decideix en un despatx queda en el despatx.

Recopilo la informació: un projecte gestat en un desptax, sense consultar a la ciutadania i ocultat quan es pregunta per ell seguint els tràmits legalment establerts.

El turisme il·legítim

En aquest punt de la narració vull fixar l’atenció en un altre concepte d’ús cada cop més habitual en la nostra societat: el “deute il·legítim”, referent al contret per administracions públiques. El deute es pot considerar il·legítim quan ha estat gestat en perjudici dels drets o dels interessos de la població, i originat, al seu torn, sense el seu consentiment o sota condicions inacceptables.

I és en aquest moment quan proposo un concepte nou, a imitació de l’anterior: el Turisme Il·legítim. El turisme es pot considerar il·legítim quan “ha estat gestat en perjudici dels drets o dels interessos de la població, i originat, al seu torn, sense el seu consentiment o sota condicions inacceptables”.

Amb això no vull pas dir que el turisme, l’activitat turística, o fins i tot el foment del turisme, siguin il·legítims. El que vull diré s que hi ha cert turisme que, en relació amb els usos comunitaris de la ciutat, és il·legítim.

Parem-nos a reflexionar-hi, posat per exemple l’Hotel del Rec Comtal:

El turisme es pot considerar il·legítim quan ha estat gestat en perjudici dels drets o dels interessos de la població.

Qui és la població? Indubtablement, la més propera. Aquella a qui el fet del turisme afecta en el seu dia a dia. I per què els balcons dels voltants del solar on es construeix l’hotel s’han omplert de pancartes en contra de la seva construcció? Per què bona part del veïnat la viu com un perjudici en les seves activitats diàries: sorolls, destrucció del comerç de proximitat, aparició d’activitats relacionades amb el turisme i allunyades de les seves necessitats, increment de preus, desequilibri estètic… I perquè vulnera el seu dret a viure la ciutat.

Per tant, la primera condició es compleix en aquest cas.

Pel que fa a la segona condició:

El turisme es pot considerar il·legítim quan ha estat originat sense el consentiment de la població o sota condicions inacceptables. Parlem-ne.

Si bé no tenim dubte de l’estricta legalitat de la concessió de la llicència de construcció de l’hotel, cal preguntar-se perquè el Districte ha negat als veïns i a les veïnes (en aquest cas a través de l’AV) la informació relativa al projecte. Per què el silenci? Per què l’opacitat? No tenim resposta a aquestes preguntes, però sí que estem segurs que això és quelcom inacceptable. Com és inacceptable que no s’hagi (ni tan sols) escoltat la ciutadania. Per tant, el veïnat no ha donat el seu consentiment.

La segona condició, doncs, també es compleix.

Si prenem l’exemple del Rec Comtal com a referent, podem acabar argumentant que, a la ciutat de Barcelona, cert turisme és il·legítim. I en conseqüència certa activitat turística, cert foment del turisme són il·legítims.

I així doncs, com ens posicionem davant del turisme il·legítim? Ens hem de manifestar i rebelar en contra. Exactament igual que davant del deute: auditar i no pagar les conseqüències d’allò il·legítim. Aquesta reivindicació s'ha de materialitzar en l’exigència de la derogació del del pla d’usos de Ciutat Vella i l'aturada de tots els que s’estan preparant per altres barris, així com de la normativa de terrasses, l’expulsió de les empreses privades al capdavant dels ens (avui) semipúblics que gestionen el turisme a la ciutat, la reapropiació dels espais públics per a repensar usos comunitaris…

Què n’hi ha, de turisme legítim? I tant, només faltaría! Tanmateix l’entrada en vigor de noves normatives estan provocant un important increment numèric de les activitats turístiques, incloses les que es desenvolupen directament a l’espai públic, cosa que les fa més depredarores i més impactants amb l’entorn.

La sensació del veïnat és que el turisme l’il·legítim cada dia té més pes en la relació dels veïns i les veïnes amb la seva vida en comunitat. I a més, donat el grau de massificació i d’asfíxia, aquelles activitats turístiques que un dia foren percebudes com a legítimes estant esdevenint il·legítimes en l’imaginari col·lectiu. Auditem-lo i expulsem de la ciutat aquella part impròpia garantint (i aquí ve la part realment difícil) activitats econòmiques alternatives.

De la mateixa manera que pagar el deute i els seus interessos comporta aprimar els serveis públics, suportar el turisme il·legítim i pagar-ne les conseqüències mata les relacions socials populars.