Un matí amb la Rosa Fornieles

En la roda d'entrevistes a les dones que el 1976 es van tancar a la parròquia de Sant Andreu per reivindicar millores laborals per als treballadors de Motor Ibérica, avui he tingut el goig de passar el matí amb la Rosa Fornieles (Guadix, Granada 1947), a Montcada i Reixach.
La Rosa és menuda, té la mirada riallera i vergonyosa i aquell any en tenia 26.
Va assabentar-se que les dones es tancarien perquè li van comentar unes veïnes a la sortida de l'escola del seu fill, en Juan Antonio, que aleshores tenia 3 anys i el mateix dia també li va dir el marit, l'Antonio Mena. No va dubtar-ho ni un moment: "Yo me encierro", li va dir a l'Antonio.
I així va ser. Es varen tancar tots dos: la Rosa i el Juan Antonio, i el marit va seguir amb tota l'activitat de la vaga: concentracions, manifestacions, assemblees, rondes de visita a altres empreses... "Veia menos a mi marido durante la huelga que cuando trabajaba", diu rient.

La Rosa està de genolls, amb en Juan Antonio a la seva esquerra.
(Interviú, número 11, 4 d'Agost de 1976)

La Rosa recorda les quantitats "indecentes" de menjar que la gent els portava i algunes discusions entre les dones. Ella prioritzava la cura del seu fill i guarda un regust amarg d'aquells dies: d'una banda l'alegria de la força, la camaraderia i la solidaritat; però també considera que era molt jove i inexperta i que, en el micromón de la parròquia, es va deixar portar per les més grans i polititzades, que potser no la tractaven com una igual.
Aquella acció, però, la va polititzar (tot i que a ella no li agradi aquesta paraula), i des d'aquell moment va començar a participar de les mobilitzacions que es donen a Montcada. Actualment es tanca cada dijous al CAP per reclamar que no es tanquin les urgències.
Modesta i senzilla, la Rosa assegura que va ser una experiència inoblidable, però que si tornés a passar actuaria d'una altra manera.

- ¿ Pero te volverías a encerrar ?
- ¡¡Pues claro, sin ninguna duda. Porque no nos pueden quitar lo que es nuestro!! - exclama - ¡ya lo estoy haciendo con lo del CAP!

En Juan Antonio dormint plàcidament a la parròquia de Sant Andreu

Moltes gràcies, Rosa, i endavant amb la lluita!