dissabte, 24 de març de 2012

La Capitana. Un llibre d’història. Una història d’amor.

 “La Capitana”, d’Elsa Osorio és la biografia novel·lada de Mika Feldman, l’argentina que comandà un batalló de milicians del POUM durant la guerra civil. L’única dona que assumí –  i de manera unilateral -  un càrrec en la jerarquia militar en aquells anys de revolució. Mika i el POUM han esdevingut un referent en la història del feminisme espanyol, ella com un exemple d’emancipació i el partit com una de les primeres baules de la història del feminisme combatiu.
Mika Feldman. Font: internet.
La veu de la narradora s’enllaça amb la de la pròpia Mika i amb d’altres veus que ens traslladen a Buenos Aires, Sigüenza, Madrid, París o  Berlín des del 1902 fins el 1992, resseguint la seva trajectòria vital de manera aparentment desordenada i el seu periple en la conscienciació política, l’activisme i l’amor al costat del company Hipólito Etchébère. Junts estudiaren i consolidaren la seva visió d’una societat futura i sense opressions, on les classes haurien desaparegut després de prendre part en la revolució del proletariat, del que formaven part, contra els poderosos. El seu esperit de llibertat els féu allunyar-se del comunisme burocràtic del partit que, mort Lenin, dirigí Stalin amb mà de ferro. Aquest els anomenà trotskistes, malgrat que ells no s'identifiquessin amb el mot, i els perseguí implacablement arreu del món. Durant la guerra civil assassinà els seus líders i perseguí i torturà els militants, com la mateixa Mika.
Les ànsies de revolució de Mika i Hipólito va fer que volguesin anar a trobar-la, i es van traslladar allí on creien que es podia donar. Primer va ser Berlín, on visqueren l'ascens al poder de Hitler, després París i Espanya, a lluitar contra el feixisme. Anys després, un conegut argentí li diria, referint-se a la guerra de les Malvinas:
“ – Vos, que combatisteis en la guerra de España, deberías enrolarte – le dijo ese hombre, un exiliado por la dictadura. (…)
- Sí – apoyó el otro-. Y que bueno sería para vos, por fin una guerra tuya, de tu país, no una guerra ajena .
Como si la de España no hubiera sido una guerra suya, qué agresión.”

Perquè per a ella, per a Hipólito i milers de voluntaris la guerra d’Espanya era la guerra de tots. La guerra contra el feixisme. La revolució.
Elsa Osorio escull les paraules amb molta cura, ens transmet calidesa en els durs episodis de la guerra i indignació quan narra els mecanismes de la traïció i les escenes de tortures. Però sobretot molta serenor en la relació amorosa entre els dos comunistes i en pensaments explicats per Mika en primera persona. Passa dels sentiments a les idees i a l'acció amb intel·ligència, sense grans salts malgrat el desordre temporal i es fa molt entenedora -em sembla -quan aborda conceptes polítics, ideològics o històrics, com la persecució del POUM per part dels companys comunistes del PCE. En aquest punt caldria matisar el meu coneixement previ dels conceptes i la cronologia de les que parla el llibre. Per a mi no eren nous. Potser caldria consultar-ho a algun neòfit o neòfita.
La història de Mika és apassionant. De fet, ella mateixa la va deixar escrita en unes memòries que han sigut la base per a l'autora per a tramar una novel·la excepcional en el que es tracten molts temes. Per damunt de tot la passió de Mika per aconseguir un món millor, sense discriminacions ni opressions on cadascú podrà desenvolupar-se sense patir l'arrogància de les classes dominants ni del sexe dominador:

Hipólito Etchebéhère. Fon: internet.
"Caminaron dos horas. Se detuvieron en un convento. En la puerta, unos cuantos camiones los esperaban, en algunos ya había milicianos. La linterna de Mika, pequeña como una luciérnaga, brilló en medio de la noche. Álvarez, presente, Antolano, presente, pasaba lista antes de subir a los camiones.
- ¡ Es una mujer ! - exclamó un miliciano que se acercó al grupo. Venid a ver, es una capitana.
Y su compañero: ¿ A vosotros os manda una mujer ?
- Sí, y a mucha hora - contestó el Chuni, nervioso-. Una capitana que tiene más cojones que todos los capitanes, más cojones que todos vosotros juntos. ¿Queréis saber algo más ?
- Tranquilo, Chuni - dijo Mika - El compañero no te ha preguntado más que... (...)
- Es mucho hombre esta mujer - lo escuchó decir a José Manuel.
¡ Vaya elogio ! Mika apretó los puños con fuerza en el bolsillo, no debía dejarse llevar por la rabia. Le hubiera gustado decirle que preferiría escuchar "Es mucha mujer esta mujer" y no que "Es mucho hombre". Pero no estaba el horno para bollos, ni la situación para discusiones filosóficas sobre la naturaleza del hombre y de la mujer y sus costumbres en la sociedad.""

Una biografia apassionant molt ben escrita. Una novel·la emocionant i sensible però al mateix temps una bona lliçó d'història. La història de Mika Feldman i els seus grans dos amors: Hipólito i un món més just. Un món millor i Hipólito.