dijous, 15 de març de 2012

És un antropòfag vostè?

Amb tot, vaig obtenir un favor, el primer, i es tractà d'un favor tot particular. S'havia punxat amb una agulla el dit mitjà i, com que la seva cambrera no hi era, em pregà que li xuclés la ferida per aturar-li la sang. Si el meu lector ha estat enamorat alguna vegada, pot imaginar com vaig assumir l'encàrrec. Què és, de fet, un petó sinó el desig d'absorbir l'objecte estimat? La senyora m'ho va agrair i em va dir que escopís en el mocador la sang que havia xuclat.
"Me l'he empassada, senyora, i només Déu sap amb quin plaer".
"Empassar-se la meva sang amb plaer. És un antropòfag vostè?"
"Només sé que me l'he empassada involuntàriament, però amb plaer"


(Giacomo Casanova: Història de la meva vida)