El govern del PSC ha enterrat la Comunitat Rambles. Sense fer soroll, ha substituït un espai obert i participatiu per un Consell Assessor format per persones triades segons el seu prestigi professional. L’Ajuntament diu que vol recuperar la Rambla per a la ciutadania. Però quina ciutadania? La que hi viu i la gaudeix i la pateix cada dia, o la que l’observa des del despatx?
Fa pocs mesos, es va anunciar la creació del Consell
Assessor de la Rambla. Es tracta d’un òrgan consultiu pensat per col·laborar en
la “recuperació del passeig per a la ciutadania”. El formen 19 persones de
reconegut prestigi, amb vinculació directa o indirecta amb la Rambla, o amb
coneixements professionals considerats útils per a la reflexió, segons la nota
de premsa.
Són 8 dones i 11 homes escollits pel govern per la seva
trajectòria en àmbits com l’arquitectura, el disseny, els negocis o l’art. No
qüestionaré ni els noms ni les opinions de qui en forma part, que són ben
vàlides. El que vull impugnar és la naturalesa del Consell i el model de
participació que representa.
La seva creació ha implicat la dissolució de la Comunitat
Rambles, l’òrgan que va néixer del procés participatiu en què es van
codissenyar les polítiques per a la Rambla. Era un espai obert on l’Ajuntament
i les veïnes, organitzades o no, col·laboraven per definir accions i propostes.
Tothom hi podia participar, sense que calgués cap mèrit
professional. Entitats socials, associacions econòmiques, grups artístics o
veïnes a títol individual. Totes hi tenien veu directa. A les sessions hi
assistíem regidors i equips tècnics. Es podien fer preguntes directes i
plantejar crítiques. Funcionava gairebé com una audiència pública: alçar la mà,
demanar la paraula i interpel·lar el regidor sense filtres ni intermediaris.
Era un espai de debat entre iguals, sense jerarquies basades
en el prestigi ni en cap mèrit. Més democràtic, més honest i més fidel a la
realitat social, econòmica, simbòlica i cultural de les Rambles. Un exercici de
democràcia participativa.
I també era molt més que això, era un espai generador de
comunitat en si mateix, un lloc on es van teixir complicitats i on les persones
participants es reconeixien i es coneixien per articular vida social i
comunitària més enllà de la Rambla amb incidència activa en els barris de
Ciutat Vella.
Incorporar la meritocràcia als processos participatius és
limitar-los. Quins són els mèrits que et fan digne d’opinar sobre la Rambla?
Viure-hi, ser-ne veí o veïna, no et valida. Però tenir un negoci, sí. Al
Consell no hi ha cap veïna, però sí empresaris amb interessos al passeig
Això estableix una jerarquia política: el veïnat només rep.
No decideix. El PSC tracta les veïnes de Ciutat Vella com a receptores passives
de les polítiques que dissenya el govern, aconsellat per uns pocs escollits,
legitimats pel seu currículum.
Però el problema no és només l’absència de veïnes. El
Consell és uniforme. Tots són professionals liberals, nascuts com a molt lluny
a Itàlia. Mentrestant, prop del 50% de les persones que viuen a la Rambla han
nascut fora de l’Estat espanyol. I, d’aquestes, la majoria fora de la Unió
Europea. La diversitat de la Rambla, doncs, no hi és representada, ni pel que
fa a l’origen de les persones que hi viuen ni per la seva estructura social: a
la Rambla, el Raval i el Gòtic, el perfil que representen les membres del
Consell Assessor és minoritari.
Fer que la participació depengui dels mèrits professionals
és elititzar-la i, de facto, excloure el veïnat. Es menyspreen els seus sabers,
la seva experiència i la seva vivència diària. I s’allunya la Rambla, un cop
més, de les persones que realment l’habiten.
Perquè quan la participació depèn del prestigi, el que
s’exclou són els sabers populars i la vida quotidiana, quan la veritable
expertesa la tenen les veïnes que trepitgen i que viuen cada dia la Rambla.
Article publicat a eldiario.es el 13 d'abril de 2025
Clicant aquí pots anar a l'article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada