dissabte, 8 de desembre de 2012

Marcelo J., víctima de les obres del TGV

Marcelo J. són les vuit lletres amb les que els mitjans de comunicació preserven asèpticament l'anonimat de l'operari de 46 anys que va morir el dia 7 de desembre a la zona de Bac de Roda mentre treballava a les obres del TGV. Un anonimat que ha merescut una dotzena de línies en alguns diaris en les que ens expliquen que va morir víctima d'un xoc fortuït entre dues màquines a primera hora del matí. Sembla que en Marcelo va quedar atrapat entre elles i no en va poder sortir.
Les quatre ratlles dels diaris, que a més ens informen que els mossos d'esquadra han iniciat els tràmits per a investigar aquest "accident laboral", i les meves en aquest bloc, es perdran en l'oceà de línies d'informacions i contrainformacions dedicades a l'evolució de les obres del TGV que diàriament ocupen columnes als mitjans de comunicació. Columnes i columnes d'informacions tècniques sobre els problemes i les solucions que, sobre el terreny o als despatxos, s'empesquen els enginyers per portar a terme l'obra d'infraestructures més important al país en els darrers vint anys. Notes tècniques sense la calidesa imprescindible del factor humà, com l'altre conjunt de notícies que atapeeixen els noticiaris: les disputes polítiques que posposen terminis d'execució, retrassen inversions econòmiques i modifiquen plans preexistents deixant ben patent el model d'estat que defensen els partits polítics i els grups de poder.

Font: BTV
Notícies esterilitzades, d'aspectes mecànics i operacionals. Però mentre es duen a terme aquestes obres les màquines s'empassen el passat i les vides.

El passat engolit

Les tuneladores han engolit el nostre passat. La gran quantitat de troballes arqueològiques de diverses èpoques localitzades en el traçat de les obres del TGV i dels seus accessos no es podran contemplar in situ. Tot i així, modificaran algunes de les teories bàsiques de la història de la Barcelona prehistòrica i antiga, però mai no podran ser visitades perquè les colgaran tones de terra abans de construir accessos, vials i vies. La més gran de les pèrdues serà la vil·la romana a tocar del Pont del Treball, recentment bajetat amb un nom de nou asèptic: el Pont del Treball Digne (com si no existís l'altre, basat en l'explotació). Aquest bateig va provocar que en la darrera comissió de mobilitat convocada pel Districte de Sant Andreu els tècnics, sense voler-ho, ja parlessin de "les obres del Pont Digne"… Sense comentaris. El passat engolit.
 
La vil·la romana de la Sagrera
Font: Diari Ara
Les vides empassades

La vida del Marcelo se l'ha empassada el xoc de dues màquines mentre treballava en els entorns de Bac de Roda. Ha trascendit el seu nom i una lletra del cognom per preservar la seva identitat i, més important, perquè ens n'oblidem aviat. Voldria saber de la seva vida, la seva família, les seves condicions laborals, les seves relacions amb els companys de feina i els veïns i les veïnes i sobre el seu treball… digne. Però això no toca. Això no interessa. Això entristeix i hem de seguir invocant el discurs del progrés com a element redemptor dels mals de les nostres vides i la nostra societat. La mort com a dany col·lateral i no com a protagonista real d'unes obres mastodòntiques.
Desgraciadament, a Sant Andreu coneixem bé el drama que provoquen les grans infraestructures. ¿ Algú em sap dir els noms dels 11 (ONZE!!) morts en les obres del metro de Fabra i Puig a Sant Andreu als anys 60 ? No. Es dirien Marcelo J., també, un protagonista de la vida i de la història des d'abaix. Des d'on molts historiadors i periodistes no la volen fer. Perquè és bruta, perquè infecta, perquè és incòmoda, perquè trenca el discurs hegemònic.


Tasques de recuperació d'un cadàver a la plaça Orfila el 1966
Font: Agrupació Excursionista Muntanya