El 1949 arribava amb la mare a Barcelona i s'instal·laven a les barraques de Capitán Arenas, a la Diagonal. Després
Ha vingut a l'entrevista jovial i xerraire, als seus 75 anys, amb el cabell lilós i dues fines cadenes al voltant del coll. Una amb l'efígie del Che Guevara i l'altre amb la falç i el martell comunista.
 |
| La Maruja l'estiu de 1976. Fons Ignasi Pujades |
Us deixo dos links. En el primer narra la seva arribada a Barcelona amb "El Sevillano", i el segon quan va rebutjar la medalla d'or de la ciutat de Barcelona aquest 2012.
1 comentari:
Felicitats Jordi!
Estàs fent una bona recerca. De tot això n'ha de sortir un bon llibre. La feina que fas dóna sentit a la HISTÒRIA en majúscula que des de l'àmbit local s'està escrivint per a no perdre la nostra memòria. Persones com tu fan possible que allò que va succeir fa temps sigui ben present, des d'una òptica rigorosa i progressista.Res de conservadorismes rancis que han dominat fins fa poc la nostra historiografia. La teva llum ens il·lumina el camí de la bona Història. Gràcies.
PD: Per cert la dona alta de blanc que està d'esquenes darrera les flors és ma mare, Maria Isabel Roig.
Una abraçada.
Pau Vinyes i Roig
Publica un comentari a l'entrada