dimecres, 29 de gener del 2020

Parlament en motiu del Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust 2020


Shalom, t’aves baxtalo, bona tarda,

75 anys de l’alliberament de Mauthausen, i tanmateix tan a prop.

Auswitch, Birkenau, Chelmno, Belzec, Sobibor, Dachau, Buchenwald, Ravensbrück, Gusen, Mauthausen... i tants d’altres camps que encara avui són una agressió constant que ens colpeja les ments i  l’enteniment. I front als cops: record, homenatge, compromís i memòries.

Aquest acte a la Generalitat, i la cerimònia del record que farem seguidament al Saló de Cent de l’Ajuntament, són commemoracions que si avui fem les institucions és gràcies a la feina de les entitats cíviques que porten dècades lluitant i treballant perquè no es perdi la memòria de la deportació, i són commemoracions que no podem fossilitzar, que han de ser vives.

Aquests actes són una resposta als cops d’aquella agressió constant que són Auswitch i la resta dels camps.

Uns camps de treball i d’extermini que no van ser una casualitat, un episodi o una excepció, sinó que van ser la materialització extrema dels discursos de l’odi.

No es comença matant. Es comença estenent els discursos de l’odi, normalitzant-los i finalment odiant.

Auswitch va ser una cosa humana. L’antisemitisme i el racisme són una cosa humana. 

L’odi als jueus va ser un dels detonants d’aquests assassinats en massa, planificats com a extermini en el sentit més extrem, el d'eliminar de la terra i de la memòria l’existència del poble jueu, del poble gitano.

Més de 6 milions de jueus i jueves van ser assassinats, però les màquines de matar també acabaren amb la vida de centenars de milers de gitanos i gitanes, persones que s’identificaven amb opcions sexuals i afectives no normatives, testimonis de Jehovà i altres minories religioses, maçons, persones amb diversitat funcional, persones malaltes i militants antifeixistes o simplement opositors al nazisme.

Als horrors insuportables de la Shoà i el Porraimos també hi hem d’afegir la matança de les dissidències polítiques, entre d’altres. Més de 5.000 republicans i republicanes espanyols van ser assassinats a Mauthausen, Ravensbrück, Dachau, Buchenwald, Gusen... Més de 700 barcelonins i barcelonines van ser deportades.

No podem permetre que cap memòria individual dels que van ser deportats no tingui el seu record, no es difongui la seva ensenyança i la seva transmissió en la nostra memòria col·lectiva com a societat. Dir tots els noms és i ha de ser una premissa contra el mal radical.

I cal que ho diguem i ho expliquem. No valen les commemoracions buides. La commemoració és per alçar la veu i no per callar-la. 

Fa pocs dies el primer ministre holandès va demanar perdó en nom del govern per l’actitud del seu país front l’Holocaust. En canvi, Felip VI, aquesta setmana a Jerusalem, ni tan sols va citar l’assassinat dels espanyols i espanyoles deportats per ser republicans i defensar el govern legítim sorgit de les urnes.

El ritual i la commemoració no van de silenci. Al contrari, van d’alçar la veu i són compromisos.

Auswitch ens interpel·la. Auswitch ens estira i ens reclama.

Auswitch no només ens fa mirar al passat, sinó que és una mirada al món d’avui: què podem fer juntes per garantir un present i un futur antifeixista, antilgtbifòbic, just, respectuós amb les seves diversitats, antimasclista, igualitari i internacionalista?

Perquè hem de tenir present que no només recordant s’evita la repetició. Amb la memòria i les polítiques públiques de memòria, que són imprescindibles, no n’hi ha prou. Dir que és impossible que torni a passar és mentida. És un engany vestit de revisionisme, de negació o de suposada indiferència.

I alerta, perquè els revisionistes, els negacionistes i els falsos indiferents ja són a les institucions i governen també ben a prop nostre.

La banalització pot adoptar moltes disfresses. El silenci és una forma del negacionisme.

Amb aquesta i amb totes les commemoracions ens conjurem a desemmascarar la banalització i els silencis, i a combatre els discursos de l’odi.

La commemoració ens deixa el llegat de la feina tossuda i obstinada que hem de fer cada dia: l’antifeixisme.

Auswitch, Chelmno, Treblinka, Sobibor, Buchenwald, Mauthausen, Gusen, Ravensbruck... ens deixen l’exigència ètica del compromís amb l’antifeixisme.

Avui  és un dia pel record i per l’esperança. Poder estar vius aquí, avui, recordant l’Holocaust amb vosaltres és la constatació de la supervivència dels diferents pobles, cultures, opcions polítiques i de vida, i creences que el nazisme volia anihilar.

De l’horror dels camps va sortir la convicció que no hi ha ciutadans de primera i de segona, que la democràcia, per imperfecta que sigui, requereix salvaguardar i protegir els drets de les cultures diverses, de les diferent maneres d’entendre el món i la societat, i l’exigència ètica i política de plantar cara a les ideologies que propugnen l’odi, l’antisemitisme i els racismes.

Mai més. Enlloc. Contra ningú.

Naistuke, toda raba, moltes gràcies