Missatges

La Marta és administrativa en una empresa familiar de venda de teixits. Des que va tenir en Roger, ara fa un any i nou mesos, s’ha acollit al règim de jornada reduïda. Al principi va dir que li agradaria disposar de més temps per estar amb el nen i poder-li donar les farinetes de migmatí. Amb prou feines tenia la sensació d’haver-lo gaudit prou quan el posava a dormir. Cada cop té més clar que en Daniel s'ha desentès de la cura del nen i que li ha deixat a ella tota la responsabilitat.

En Daniel és consultor i quan eren nòvios amb la Marta frisava que arribés l’hora de plegar per poder-la abraçar. Des de fa un any sempre diu que està enfeïnat. La feina sembla absorbir-lo tant que mai no arriba abans de començar a banyar en Roger.

- Ho sento, la reunió de la tarda s’ha allargat. Ja l’has posat a dormir?

- Sí, avui semblava que no volia. Ha plorat deu minuts, però al final s’ha adormit. Potser volia veure al seu pare…- li etziba.

- Quin tros de mare estàs feta -li diu absent, mentre l’abraça per l’esquena posant-li els palmells de les mans damunt del ventre- He d’acabar un informe Marta, em poso una estona a l’ordinador, d’acord?

- Sí, sí, no he tingut temps per fer el sopar. He comprat pa, podem fer pa amb tomàquet. O prefereixes que posi una pizza al forn?

- El pa amb tomàquet ja em va bé.

Abans coneixien les millors botigues de menjar preparat, i en acabar de treballar es posaven d’acord per comprar les racions justes per sopar. Cada dia de la setmana menjaven plats d’indrets diferents. Dilluns tocava cuina turca, dimarts xinesa, dimecres italiana, dijous mexicana i divendres japonesa. Hi havia poques variacions.

Mentre en Daniel treu l’ordinador del maletí sona el so estrident d’un sms. Ha sonat dins de la bossa de la Marta, que surt de la cuina per anar a buscar el mòbil. Desbloqueja la pantalla i es pren uns segons per contestar. Ell se la mira encuriosit.

Després de sopar treuen el cap per la porta de l’habitació d’en Roger.

- Dorm -diuen alhora.

En Daniel l’abraça i li fa un petó a la galta.

- Vaig a dutxar-me, estic suada -diu la Marta - Despares tu la taula?

- Sí, clar que sí.

Quan agafa els plats, en Daniel mira cap al lavabo. La Marta s’ha deixat la porta mig oberta i s’acaba de treure la faldilla. Què bona que està!, es diu. La boca de la Marta, aliena al pensament d’en Daniel, dibuixa un somriure mentre es descorda els botons de la camisa. Es gira i el veu plantat al menjador amb els plats a les mans.

- Dani – xiuxiueja -. Vine ! Estàs preparat per aquesta nit? En tinc unes ganes!

Li entafora la llengua a la boca mentre es treu les calces. Es gira, entra a la dutxa i tanca la cortina davant seu.

- Escolta, no me’n recordava. Divendres no vindré a sopar, he quedat amb les companyes de la feina, i després suposo que farem una copeta. T’hauràs d’encarregar tu d’en Roger, o li dic a ma mare, si ho prefereixes.

En Daniel dubta:

- … No, ja me n’ocuparé jo. Intentaré sortir a l’hora.

En Dani, excitat, deixa els plats damunt del marbre de la cuina, va cap al rebedor i agafa el seu mòbil de la butxaca de l’abric.

“Fas alguna cosa dissabte? Fa molt que no et veig ;-)”. Buscar nom. Sonia B (feina). Enviar.

 Agost de 2010