Al número d'agost de 1937 de la revista IDEAS, el Butlletí dels treballadors de FILATURES FABRA I COATS durant la col·lectivització, hem trobat aquest poema dedicat a l'Elisa Garcia, morta al front de l'Aragó el 24 d'agost de 1936.
Quan feia un any de la seva mort, i quan un carrer d'Harmonia de Palomar ja duia el nom de la miliciana, un company de feina li escrivia aquest humil poema d'homenatge.
No tenim cap referència per saber qui era en J. Salas que signa aquests mots. Ni sabem amb certesa si es coneixien amb l'Elisa. En tot cas, l'Elisa Garcia també havia treballat a la Fabra i Coats.
A ELISSA GARCÍA
En la contemplació del seu retrat
Quantes i quantes vegades
passant de nit la secció
m'he parat a contemplar-la
extasiat d'admiració.
La serenor de sos ulls
el somriurer de sos llavis,
i la gràcia de sos rulls,
m'ha donat la sensació
que vivia, sense agravis,
prodigant sa abnegació.
¡ Que depressa passa'l temps !
Sembla ahir que falaguera
sortia del seu treball
joiosa, humil, com era.
I ara parat davant d'ella
quanta pena sento al cor.
¡ Guerra sempre maleïda
que'n segues vides en flor !
¡ Quanta sang arreu vessada
sens pietat i sense amor !
¡ Quanta amargura i tristesa
per no viure en Germanor !
¡ Quanta vilesa en els cors
per egoisme insensàt ,
volguent més esclavitzar
dels pobles la Llibertat !
I devant d'aquest retràt
de la Elissa riallera,
em pregunto cap-ficàt,
si tota la massa obrera
procedeix com es degut,
i es digne dels seus caiguts.
J. Salas
Quant sentiment hi ha en aquesta poesia. Maleïda guerra!!! i maleïts els qui la van provocar !!
ResponElimina¡Qué emocionante! Es muy grande descubrir estos tesoros de nuestra historia. Enhorabuena Jordi por tu gran trabajo, ¡Salut!
ResponEliminaGràcies, Jordi, per compartir amb nosaltres aquest bell poema ple d'emocions a flor de pell.
ResponEliminaPau