Quan Sant Andreu va ser Harmonia de Palomar

Bitllet de tren. Fons Viñas i Govern

En algunes entrades d'aquest blog hem fet referència als canvis de noms de carrers del nostre poble durant la guerra civil. No cal dir que el mateix poble va canviar de nom, com d'altres de la nostra geografia. Aquests canvis no només volien deixar constància i fixar en l'espai públic el nou poder emergit de la victòria de les organitzacions de les classes treballadores sobre el cop d'estat de juliol de 1936; també volien canviar l'imaginari col·lectiu i contribuir, d'aquesta manera, amb l'objectiu de la Revolució que iniciaven. Els canvis de nom evidenciaven i eren conseqüència del rol que a partir d'aquell moment assumirien les classes populars organitzades.

Les modificacions dels carrers solien substituir noms de religiosos o de persones o institucions conservadores o burgeses per nous i vells referents subalterns, com morts en la lluita contra els sollevats i capdavanters o mites obrers, conceptes de l'internacionalisme obrer, etc. En el cas dels topònims, era habitual eliminar les mencions religioses i substituir-les per d'altres geogràfiques. Així, Sant Adrià del Besòs va ser Pla del Besòs; Sant Climent de Llobregat , El Cirerer del Llobregat; Sant Quintí de Mediona, Aigüesbones; Sant Boi de Llobregat, Vilaboi; Santa Susanna, Montagut de Mar; i així fins gairebé un centenar de poblacions.

A Sant Andreu i a la Sagrera, tanmateix, la lògica fou una altra. El primer va ser Harmonia de Palomar i la segona Acràcia. Perquè? D'on ve aquest nom i quina repercussió real va tenir? En aquest article intentarem fer-hi referència i apuntarem algunes hipotesi donada la dificultat de reconstruir els esdeveniments tal com van passar ni d'entrevistar els protagonistes d'aquesta història complexa.

Influència anarquista

Per començar, cal parar atenció en el fet que el rebateig del nostre poble no inclogués una referencia geogràfica sinó que es decidís canviar per un concepte moral: Harmonia. La influència política d'aquesta decisió és clarament  l'anarquisme (asseveració poc arriscada si tenim en compte que era la ideologia més influent de l'obrerisme català). I m'atreveixo a assegurar que es decidí en un entorn sindical i fabril dominat per la Confederació Nacional del Treball: la CNT. 
El relat popular diu que el van triar alguns membres destacat de l'organització de la Fabra i Coats col·lectivitzada, cosa que té força sentit perquè el Comitè de Control va tenir molta influència al poble i a la Sagrera que, recordem-ho, va ser rebatejada Acràcia.

Destacarem tres noms:

A Josep Senserrich Illa (1905-1992) hi ha qui li atribueix la idea de l'Harmonia. Va ser un anarquista interessat per la cultura, escriptor i poeta, col·laborador de la revista que editaren els treballadors i treballadores de la fàbrica en l'època de la col·lectivització. Deixà la família després de la guerra civil rodant per diversos pobles catalans fins que s'afincà a El Torricó, la Llitera, on visqué en una cabana destartalada fins la seva mort. Per a la gent del poble va ser una persona peculiar a qui li agradava viure, parafrasejant una publicació local, "a la seva manera". 
Afegim que, arrel de publicar aquest article ens hem assabentat que Josep Senserrich va tenir una filla a qui va posar de nom, precisament, Harmonia. Un cop acabada la guerra van obligar-la, a ella i als seus germans, a canviar-se'l.
A continuació podeu llegir un poema de Senserrich.

Butlletí dels treballadors de FILATURES FABRA I COATS,
EMPRESA COL·LECTIVITZADA. Número 6, Setembre 1937

Andreu Capdevila

Un altre dels protagonistes podria ser l'Andreu Capdevila (1894-1987), un anarquista de la vella escola, bregat en les lluites sindicals, que assumí una gran càrrega de responsabilitat al poble quan els militars feixistes dugueren a terme el cop d'estat a l'Àfrica. Segons ell mateix explicava, va participar en l'assalt a les casernes, i va ser un dels que organitzaren el saqueig posterior. Fou una de les persones de referència dins del Comitè de Control de la Fabra i Coats pel seu tarannà conciliador i els amplis coneixements de l'economia cooperativista. Va ser president delegat en el Consell d'Economia de Catalunya, des d'on col·laborà en la redacció del revolucionari Decret de Col·lectivitzacions i de Control Obrer. El 16 d'abril al 5 de maig de 1937 va ser nomenat Conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya. Un cop acabada la guerra es va haver d'exiliar i  no deixà mai d'escriure en revistes polítiques anarquistes ni de participar en actes de la CNT. Era una persona respectada i admirada per la seva profunda formació econòmica i política.

Pere Tort Fernández

I qui sap si en Pere Tort Fernández (1901-1941)  i el seu germà Salvador també participaren en la presa de decisió del nom. Ambdós eren militants de la CNT i treballadors de la Fabra. S'incorporaren al Comitè de Control de l'empresa col·lectivitzada i hagueren d'exiliar-se quan acabà la guerra civil, patint diferents sorts. D'en Salvador en sabem poca cosa, només que seguí amb la seva militància a França; i d'en Pere, malauradament, sabem que ingressà en diversos camps de concentració francesos fins a incorporar-se a la 63 companyia de treballadors militaritzats de Cravant, per treballar (treball esclau) en les fortificacions de la línia Maginot. Allà fou pres pels alemanys el 14 de juny de 1940 i empresonat en un camp proper a Le Mans, i posteriorment al Stalag X-B, amb matrícula 50.955. El 28 de gener de 1941, arrel de les mortíferes gestions de Serrano Súñer amb Hitler, fou deportat a Mauthausen (Alta Àustria) amb número de matrícula 3.740. Dels 254 espanyols del convoi moriren 180. Des d'allà fou traslladat al veí camp de treball de Gusen, amb matrícula 11.639 on morí per les terribles condicions de treball, higièniques i sanitàries. A data d'avui és l'únic andreuenc mort en camp de concentració nazi del que tenim constància.

Tot i ser una fàbrica amb important presència femenina, no tenim constància que cap dona participés en el Comitè de Control. Això té dues explicacions: la CNT (i el moviment obrer en general) era una organització masculina. Les dones i les seves reivindicacions hi tenien poca cabuda. I a més a més, en el cas que poguessin haver format part del Comitè, segurament mai ens arribarà la seva història, perquè aquesta també massa sovint pren els homes com a únics protagonistes i actors de la història, ofegant les veus de les dones. 
Per això hem hagut de fer referència als homes que ens consta que hi van formar part, sense descartar que aquesta pot ser una visió esbiaixada de la realitat.

Presència de l'Harmonia

Ara bé, malgrat la voluntat de les diferents estructures de poder creades arrel de la victòria sobre els sollevats el juliol de 1936, en quin grau es va assumir el canvi de nom del poble?

Fons Guinart

Per començar cal dir que no hem localitzat cap document que acrediti el canvi de nom (de Sant Andreu a Harmonia) en les actes de l'Ajuntament de Barcelona.
La primera vegada que es cita en la documentació institucional és del 27 de maig de 1937 quan es deixa constància del dèficit de centres d'ensenyament primari a "la barriada d'Harmonia de Palomar". Aquesta és una cita molt tardana, que posa de manifest que les institucions "burgeses" vivien la Revolució al seu ritme, incapaces de fer front a la velocitat de creuer que havia agafat des del 19 de juliol de 1936 la política catalana. Amb tot, la denominació més habitual fou sempre la tradicional.

Tanmateix, "Harmonia" aparegué molt abans en la documentació dels nous organismes revolucionaris, però sense una uniformitat d'ús. "Sant Andreu" i "Harmonia" s'empraren indistintament i no és possible establir cap criteri d'utilització. La mateixa documentació generada per la nova burocràcia revolucionària és, fins i tot, contradictòria, utilitzant la denominació tradicional en textos revolucionaris, i a l'inrevès.

Podeu veure alguns exemples en les imatges que acompanyen aquest text.

I perquè no Tramuntana de Palomar?


Dèiem en començar l'article que, a diferència de la lògica habitual en la substitució de les referències catòliques per d'altres de geogràfiques en els canvis de topònim, a Sant Andreu i a la Sagrera (ambdues referències religioses) s'escolliren referències de la moral i la política laica i anarquista. Sabem que l'"Harmonia" no fou ben rebuda per tothom. 
D'una banda podem assegurar que els sectors més reaccionaris i contraris a la República no acceptaren el nou nom; però tampoc alguns sectors del republicanisme conservador. Per això intentaren modificar-lo en plena guerra civil.
A la revista Foc Nou de desembre de 1937, publicació editada per l'Ateneu Obrer de Sant Andreu trobem la següent notícia:

"Sabem que entre diverses entittats locals s'estan efectuant actives gestions per tal de donar a la nostra barriada un nom diferent del que actualment ostenta.
Dels treballs duts a terme per la Comissió nomenada, la presidència de la qual creiem radica a Acció Catalana, procurarem donar compte en el número vinent"

A l'Editorial  del número de gener de 1938 segueix:

"Segons l'exposció a elevar a la Corporació Municipal s'indica la necessitat de substituir el nom d'Armonia de Palomar (sic) pel de "Tramuntana" o "Tramuntana de Palomar", aduint com a elements de judici a aquesta proposició el fet de que, geogràficament, figura aquesta barriada al punt Nord de la capital de Catalunya".

No tenim cap constància documental d'aquesta demanda elevada a l'Ajuntament, que posa en evidència que, efectivament, sembla que sí que es modificà el nom de Sant Andreu; però tampoc no tenim cap informació de les reaccions que causà la nova proposta. No hem localitzat ni un sol document expedit des del gener de 1938 en la que s'empre aquest topònim. Sembla que només fou una proposta, ja que se segueix amb la mateixa alternança indiscriminada entre "Sant Andreu" i "Harmonia".

Fons Guinart

Una carta ben especial

Com podeu llegir, en aquest article hem estat incapaços de documentar el canvi de nom i d'avaluar quin va ser el seu ús real. Sabem que no fou acceptat per tothom, i que fins i tot els moviments revolucionaris l'empraren al mateix temps que feien servir el nom tradicional.
El que sí que sabem és que Sant Andreu es va dir Harmonia de Palomar, i que el servei de correus reconeixia aquesta denominació i la dels carrers als que es canvià el nom. Us deixo amb una carta ben especial (a la que dedicarem un nou post) que arribà a la seva destinació. Es tracta d'una targeta postal de campanya de setembre de 1938 adreçada a Paquita Badia, veïna del carrer Elisa Garcia d'Armonia de Palomar.

Centre d'Estudis Ignasi Iglésias