Andreuencs als camps nazis

No ens és difícil traslladar-nos a la imatge mental que tenim d’un camp de concentració nazi: gelor, por, violència indiscriminada, treball forçat, fam, al·lienació, maltractaments, trajos ratllats, peus nus, nafres, kapos… la nit, els crits, l’appelplatz, els gossos, els uniformes de les SS… la brutalitat d’un sistema, dins d’una guerra mundial, creat i sostingut financerament per aniquilar la diferent, el suposadament inferior, el dissident.. Una maquinària bàrbara amb l’únic objectiu de matar en sèrie. De fer-ho amb eficiència i fredor administrativa.

El treball esclau, la pell contra les costelles, la mirada desorbitada formen part de les nostres imatges mentals. Tanmateix, les acostumem a viure i sentir llunyanes. Quelcom que va pasar fa molts anys, molt lluny d’aquí a persones desconegudes. A jueus polonesos, italians, russos... La indústria cinematogràfica, que moltes vegades ha creat grans documents contra l’oblit, també ha provocat aquesta sensació de distància, d’una història que no va amb nosaltres i que es va concentraren l’aniquilació de la población jueva europea. La dictadura franquista va negar el fet, el va tapar com l'assassí que es desfà del seu cadàver, i durant la transició es va preferir oblidar. Fer un punt i final injust i reaccionari. Gairebé ni s'en parla. No s'ensenya a les escoles.

Tanmateix, sempre hi ha qui recorda que uns 12.000 espanyols i espanyoles patiren aquesta infàmia. Gairebé 4000 catalans. I a mesura que ens apropem a la nostra realitat, un calfred ens recorre l’espinada quan llegim a les imprescindibles pàgines de Montserrat Roig (Els catalans als camps nazis) la llista dels nostres veïns assassinats. Sí. Els nostres veïns i les nostres veïnes.

Contra el relat que ens han volgut fer creure durant anys, el nazisme comptà amb Franco com a al·liat necessari per dur a terme l'extermini. I Hitler i els seus s’avingueren a contribuir amb la massacre dels republicans quan la guerra espanyola ja havia acabat.

Tret d’algunes línies d’aquest blog, mai no s’ha escrit sobre els andreuencs deportats als camps nazis. Repeteixo. L’any 2015, escrivint aquestes ratlles m’esfereeixo quan hi penso: mai no s’ha escrit sobre els andreuencs deportats als camps nazis. Gràcies a la feina i la generositat dels amics de l'Amical de Mauthausen, sabem que la macabra dèria administrativa nazi en registrà 23 en aquell camp. Quan hi arribaven (viatge en tren en vagons de bestiar, arribada a l'estació, gossos, cops, crits...), abans de despullar-los, robar-los l'equipatge, rapar-los i d'entrar a les dutxes, els demanaven les dades i una adreça de contacte per si calia enviar alguna carta als seus familiars. Tot i que l'objectiu era exprémer-los com esclaus i que no en sortissin vius, l'escenografia per mantenir la calma arribava a ser delirant.

D'aquells 23 només en foren alliberats 4. 19 andreuencs sortiren del poble per anar a la guerra d’Espanya i acabaren la seva vida en un crematori nazi. Des d’aquell dia, silenci. Des d’aleshores l'oblit.

Ja van essent hora que recordem els noms dels que hem pogut identificar:

Joan Cros Serrat (Camprodon, 15/08/1897), Concepció Arenal 238, assassinat a Gusen el 13/3/1941

Artur Gallego Sánchez (Girona, 25/12/1903), Ignasi Iglésias 153, assassinat a Hartheim el 25/9/1941

Josep Roca Roca (Sant Miquel de la Vall, 20/6/1907), Irlanda 8, assassinat a Gusen el 1/10/1941. Gràcies a l'amabilitat de les seves nétes, tenim la seva fotografia, que és l'única que conserven, del dia del seu casament, i el document que els feu arribar la Creu Roja Espanyola notificant la mort de José a la seva esposa, Antonia Gabriel. Fixeu-vos que no hi apareix la causa de la mort.

Josep Roca. Foto inèdita
 cedida per la família Roca

Pere Tort Fernández (8/6/1901), sense adreça, assassinat a Gusen el 28/9/1941. En aquest article vaig fer una petita biografia de Tort

Pere Tort. Internet.

Pere Guillén Clavería (23/01/1914), Pons i Gallarza 8, assassinat a Gusen el 7/12/1941

Juan Onteniente Martínez (Mazarrón, 25/7/1910), Concepción Arenal 51, assassinat a Gusen el 19/12/1941

Francesc Soto González (18/12/1941), carrer Gran de Sant Andreu 217, assassinat a Hartheim el 18/12/1941

Miquel Vicenç Miró Reig (26/6/1898), Sant Sebastià 35, assassinat a Gusen el 1/1/1942

Pere Maranjas Mias (10/3/1915), Guardiola i Feliu 3, assassinat a Gusen el 17/1/1942
Si pitgeu aquí trobeu un fil de tuiter a propòsit seu de José Luis Muñoz Diaz (@JoseLuis_SAP) 

Joan Plans Illa (11/9/1918), carrer d'en Grau 22, assassinat a Hartheim el 2/2/1942

Joan Antonio Vidal (16/07/1920), carrer Concepció Arenal 51, assassinat a Gusen el 24/02/1942

José Coto Coto (Sariñena, 30/04/1911), passeig de Fabra i Puig 102, assassinat a Mauthausen el 13/04/1942

José Sánchez Pardo (Valladolid, 18/3/1917), carrer Escòcia 4, assassinat a Gusen l'11/7/1942

Antonio Coto Coto (Sariñena, 07/02/1911), passeig de Fabra i Puig 102, assassinat a Gusen el 22/08/1942

Josep Masanés Mestres (Isona, 25/9/1910), Pons i Gallarza 1978, assassinat a Gusen el 20/10/1942

Angel Lamarca Beneded (Monzón, 11/9/1912), carretera de Ribes 8, assassinat a Gusen el 29/12/1942

Josep Barrabeig Arribas (03/03/1914), carrer Criadero 1, assassinat a Hartheim el 21/02/1943 

Ricard Sierra Sánchez (Gàtova, 28/1/1910), deixà una adreça de Gàtova, on sembla que enviava les cartes des del camp. La família les reenviava a Sant Andreu, on vivia al carrer Bascònia (a tocar de Pons i Gallarza) amb la seva esposa Francesca Domingo Pueyo. Potser era una mesura de seguretat per ella, ja que sembla que tenia una militància anarquista bastant compromesa. Va ser assassinat a Mauthausen el 27/5/1943.

Francisco Benito Puente (Osma, 23/4/1915), carrer Cooperació, assassinat a Gusen el 1/6/1943 

I els que sobrevisqueren:

Jaime Nieto López (2/8/1898), només deixà la nota “San Andrés, Barcelona”, alliberat el 1945

José Falces Liesa (Alfànega, 17/07/1902), carrer d'en Grau 60, alliberat el 1945

Enric Coma Casas (22/05/1917), carrer Sant Ildefons, alliberat el 1945

Just Gutierrez Serra (Eivissa, 1/11/1917) va deixar com a adreça de contacte la caserna del 5è regiment d'artilleria de Sant Andreu. No podem saber si hi vivia la família o per quina circumstància deixà aquesta adreça. Fou alliberat el 1945

Dels 19 andreuencs assassinats en el complex concentracionari de Mauthausen, que incloïa diversos camps, dos moriren allà mateix com a conseqüencia de la malnutrició i el treball a la cantera; 12 al de Gusen, un dels molts camps satèl·lit, on les condicions de vida potser foren pitjors que a Mauthausen i l'indret on moriren més espanyols. I 4 foren assassinats al castell de Hartheim, centre que desenvolupà el terrible projecte d'eutanàsia estatal nazi, que acabà amb la vida de desenes de milers innocents amb diversitat funcional o problemes mentals. Posteriorment la seva càmara de gas s'utilitzà per dessaturar la de Mauthausen. Van assassinar a unes 50.000 persones, 500 espanyols, 4 andreuencs.

Lamentablement disposem de molt poca informació sobre aquestes persones. He intentat buscar-la repassant els carrers que deixaren com a contacte, picant als timbres de les cases (quan existien), parlant amb els veïns... i, de moment, tret d'un veí del carrer d'en Grau que assegurava recordar algun detall, ben poca cosa. També vaig aconseguir parlar amb el fill de l'esposa de Pere Tort, que viu a la Catalunya Nord. Em va explicar que el fill naturel del Pere és viu, però que no vol parlar de l'assumpte. Les ferides encara són ben presents en les vides dels familiars. Tanmateix, no em resisteixo a pensar que podem recuperar la seva memòria, dignificar i reparar el mal heretat per les seves famílies innocents. Per això llanço una crida a qui pugui recordar quelcom, a qui tingui documentació, fotografies, records d'aquesta vintena de veïns que es posi en conctacte amb mi a través d'aquest mateix blog. Treballaré per recuperar-los les vides.

Recordar aquestes víctimes no és un acte de sentimentalisme anacrònic, ni vol ser una revenja política. El record ha de ser, abans que res, un homenatge a unes víctimes innocents, una abraçada fraternal i consoladora a les seves famílies; després ha de ser un clam per la justícia, per reivindicar-les com a víctimes polítiques; també ha de ser un acte de reparació: el senzill fet d’escriure i llegir els seus noms les dignifica, les rescata del pou de l’oblit i el silenci (a ells i als seus familiars); ha de ser una crida contra el feixisme, contra l’homofòbia, contra el racisme, contra la indiferència per la situació del dèbil; i finalment ha de ser una eina constructora de consciències crítiques amb

la nostra societat, de persones que assumeixin l’encàrrec de no permetre que mai més, mai més, les actituds feixistes caminin amb impunitat pels nostres carrers. Aquí és on rau la veritable importància de la memòria: en la capacitat que tinguem per transmetre-la a la nostra joventut com l’arma que consolidi el nostre compromís per fer un món millor.

Acabo l'article donant les gràcies a l'Amical de Mauthausen per proporcionar-me el llistat que hem filtrat, i adjuntat en l'article. I recordant-vos la crida per recuperar la memòria dels deportats.

Joan, Artur, Josep, Pere, Pere, Juan, Francesc, Miquel, Pere, Joan, Joan, José, José, Antonio, Josep, Angel, Josep, Francisco, Jaime, José, Enric i Just no us oblidem.