Una pintada feixista per a Josep Camps: "¿Quieres volver al 1936 traidor?"

Avui us deixo una fotografia terriblement impactant. Fixeu-vos-hi bé i en parlem



Fons: Família Vinyes i Roig



És la façana de la parròquia de Sant Andreu. La dona de l'esquerra és la Maria Isabel Roig i Fransitorra (1932-2008) i els nens són els seus fills Gadric i Pau Vinyes, que és el que es perd per la cantonada de la vostra dreta, la del carrer del Pont. La Isabel va ser una militant activa del PSUC del grup de base de Cristians pel Socialisme andreuencs, un dels grups d'aquells qui llegien l'Antic i el Nou Testament de forma alternativa a l'oficial i que aspiraven a instaurar una societat socialista una vegada vençut el feixisme que atenallava el país.

Llegiu el grafit de la paret: "¿Quieres volver al 1936 traidor? J.Aº Presente". Evidentement es refereix a José Antonio Primo de Rivera (1903-1936), fundador i màxim ideòleg de Falange Española i convertit en mite pels feixistes després de la seva mort a Alacant.

Per l'edat que semblen tenir els nois i el context podem a assegurar que la fotografia va ser presa a mitjans o finals dels anys setanta, gairebé segur després de la mort de Franco, en aquella època de grans il·lusions i repressió atroç en la que els i les militants antifranquistes lluitaven, cadascú amb els seus mètodes, per derrocar el règim que s'havia instal·lat a España quaranta anys enrere amb la força de les armes.

La paret de la fotografia és la de la parròquia de Sant Andreu de Palomar i al capdamunt de la imatge s'hi pot veure la placa que la va presidir com en tantes d'altres esglésies, la placa en la que s'enumeraven "los caídos por Dios y por España". És clar, només dels morts presumiblement causats pel bàndol defensor de la legalitat. Els únics homenatjats en aquest país durant dècades. Probablement alguns coicidirien amb els noms que trobem en aquest recordatori del 3 de Setembre de 1939:

Aquest document fa referència a la missa que se celebrà per resar i homenatjar els religiosos i els carlistes morts durant la guerra civil. Els que apareixen en el primer llistat es corresponen amb capellans i defensors voluntaris de les casernes andreuenques, mentre els que apareixen sota l'enunciat "Muertos a consecuencia de los sufrimientos padecidos durante el dominio rojo-separatista" es corresponen amb persones que moriren en les més diverses circumstàncies, fos mentre s'amagaven per por de les persecucions revolucionàries o a conseqüència d'una dolència comú, però que atribuiren als maldecaps provocats per l'estat de guerra.

La primera part de la pintada en qüestió, com comentàvem, diu "¿Quieres volver al 1936, traidor?" va dirigida al mossèn de la parròquia, Josep Camps i Aleu (1933-2003), que va ser-ne el capellà entre el 1972 i el 1981, quan el bisbe de Barcelona el deixà sense parròquia com a represàlia per les seva conducta personal i les activitats polítiques i socials.

Josep Camps va arribar a Sant Andreu provinent de l'Equador, on va treballar a finals dels seixanta amb els homes i les dones del lloc per millorar una societat mancada de serveis bàsics, amb la fam i la repressió política com a escenari terrible de la seva activitat. Quan va tornar a Barcelona tenia ben clar que treballaria per millorar les condicions de vida de la seva parròquia i que donaria cabuda a la dissidència que volgués aprofitar-se de la seva condició de capellà, pertanyent a una de les institucions claus en el manteniment de la dictadura del general Franco. Així doncs, la parròquia es va convertir en refugi de perseguits i activistes de les més diverses condicions.

A més va promoure la xarxa associativa existent al poble i ja el 1980 va ser fonamental per l'aparició del "Sant Andreu de Cap a Peus", la revista de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar.

Dos funerals: Manuel Fernández Márquez i Salvador Puig Antich

Tot i que els tractarem de forma específica en altres posts, cal que destaquem dos dels moments més intensos de la seva estada a la parròquia andreuenca. Moments en els que la dissidència va presidir de forma contundent el temple i que va provocar les ires dels elements conservadors del poble, així com la violència dels falangistes a la que fem referència en aquest post: els funerals de Manuel Fernández Marquez, el 9 d'Abril de 1973, i el de Salvador Puig Antich, el 8 de Març de 1974. El primer fou metrallat per la policia en el transcurs d'una vaga a la Tèrmica del Besòs i la història del segon és ben coneguda per tots. Puig Antich, l'anarquista assassinat impunement mitjançant un mètode medieval, que s'ha convertit en icona de la brutalitat del tardofranquisme.
Aquests dos funerals foren veritables actes d'enfrontament amb la dictadura. Per posar un exemple, reproduïm alguns dels motius del perquè del funeral a Puig Antich que se celebrà a una setmana de la seva mort, amb més de 300 assistents i amb una parròquia envoltada de desenes de policies armats. El que citem a continuació fou llegit a l'església:

"Existen dudas graves, en la mente de muchos, sobre la realidad exacta del delito juzgado y sobre la verdadera intencionalidad. Es sabido que fueron rechazados informes balísticos e informes médicos, así como testigos presenciales, segun afirman fuentes muy respetables. (...) Existen dudas graves, por tanto, de que el acto incriminado, aunque haya sido eventualmente real, haya sido jurídicamente probado. (...) La pena de muerte nos parece algo bárbaro i arcaico, impropio de seres humanos, por más que se haya dicho que realizar la ejecución sea un acto de país civilizado. (...) Creemos, en consecuencia, que SPA tiene un derecgo radical y prioritario a la vida (...)".

Els grups terroristes d'extrema dreta campaven amb llibertat total en aquells anys, protegits i sostinguts per la policia i la guàrdia civil i amparats per les més altes instàncies del ministeri de governació (equivalent a l'actual d'Interior), i que aquells anys varen encapçalar Tomás Garicano Goñi (1969-1973), Carlos Arias Navarro (1973-1974), José García hernández (1974-1975), Manuel Fraga Iribarne (1975-1976) i Rodolfo Martín Villa (1976-1979).

En aquells anys, l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar i la llibreria progressista El Borinot Ros també foren objectiu dels atemptats dels grups paramilitars feixistes, com la triple A o el Gas. D'aquests atemptats en parlarem en altres posts.

Començavem, però amb la imatge impactant de la parròquia de Sant Andreu de Palomar pintada amb una clara amenaça directa al rector d'aleshores, que tanmateix s'extenia a tots aquells homes i dones que lluitaven arriscant la seva vida per acabar amb el règim franquista. "Quieres volver al 1936 traidor?" és una pintada brutal, que remet de nou a la necessitat de la violència per assegurar el manteniment d'un règim cada vegada més atacat per les forces demòcràtiques des de tots els fronts.

El mot "traidor" fa referència clara a la condició de religiós de Camps. L'església era la institució que primer s'alinia al costat del falangisme, donà justificació religiosa al cop d'estat i la posterior guerra civil, als assassinats de la post-guerra i a la figura de Franco com un enviat per Déu per salvar España i encaminar-la a l'eternitat mitjançant un règim en el que els preceptes més retrògrads de l'església es convertiren en llei. en aquest sentit, Camps era un transgressor, algú que, des de dins de la bèstia, treballava per derribar-la. La seva culpa, doncs, era doble.

Els inmobilistes, els feixistes, (també se'ls ha anomenat "els nostàlgics") lluitaven amb mètodes expeditius per aixafar la dissidència que cada cop s'extenia més, com una taca d'oli.