dissabte, 16 de juny del 2012

Un matí amb la Maruja Ruiz

He tingut el privilegi de passar aquest matí amb la Maruja Ruiz Martos, la històrica activista veïnal de la Prosperitat, amb qui durant tres hores hem repassat la seva vida i hem recordat la tancada de Motor Ibérica de 1976, protagonitzada per dones.

La Maruja va néixer a Guadix (Granada) el Novembre de 1936 i la seva existència s'ha vist brutalment condicionada per la guerra civil, un conflicte que no recorda però que és present en totes i cadascuna de les seves passes. El seu pare, José Ruiz Rodríguez, militant de la CNT, havia fugit a les muntanyes abans del seu naixement i va viure amb identitat falsa en diferents llocs fins l'amnistia. La seva mare, Maria Martos Baena va patir la repressió que els franquistes reservaven per a les dones abans de ser empresonada en diversos penals durant 8 anys.

El 1949 arribava amb la mare a Barcelona i s'instal·laven a les barraques de Capitán Arenas, a la Diagonal. Després d'estades a Basauri amb el seu pare i a Madrid, a mitjans dels cinquanta tornà a Barcelona on començà la seva activitat política, primer en el lloc de treball, després al barri i finalment al PSUC. Ella, però és una activista de barri i considera anecdòctica la seva militància al PSUC.

Ha vingut a l'entrevista jovial i xerraire, als seus 75 anys, amb el cabell lilós i dues fines cadenes al voltant del coll. Una amb l'efígie del Che Guevara i l'altre amb la falç i el martell comunista.


La Maruja l'estiu de 1976. Fons Ignasi Pujades




Us deixo dos links. En el primer narra la seva arribada a Barcelona amb "El Sevillano", i el segon quan va rebutjar la medalla d'or de la ciutat de Barcelona aquest 2012.


La seva arribada a Barcelona amb "El Sevillano"

La Maruja rebutja la Medalla d'Or de Barcelona el 2012
a

1 comentari:

  1. OPINIÓ ANDREUENCA17 de juny del 2012, a les 2:36

    Felicitats Jordi!

    Estàs fent una bona recerca. De tot això n'ha de sortir un bon llibre. La feina que fas dóna sentit a la HISTÒRIA en majúscula que des de l'àmbit local s'està escrivint per a no perdre la nostra memòria. Persones com tu fan possible que allò que va succeir fa temps sigui ben present, des d'una òptica rigorosa i progressista.Res de conservadorismes rancis que han dominat fins fa poc la nostra historiografia. La teva llum ens il·lumina el camí de la bona Història. Gràcies.

    PD: Per cert la dona alta de blanc que està d'esquenes darrera les flors és ma mare, Maria Isabel Roig.

    Una abraçada.

    Pau Vinyes i Roig

    ResponElimina