Intervenció en la presentació del llibre Retrats per a la Memòria (*)

Bona tarda a tots i a totes,

Moltes gràcies per ser aquí i moltes gràcies per compartir amb nosaltres la felicitat d’aquest dia, perquè avui és un dia en el que tots plegats ens hem de felicitar per l’aparició d’aquest Llibre de Finestrelles 5 i la web http://www.retratsperlamemoria.cat/ (**). La Georgina (Georgina Rifé i Domènech) ja us en parlarà de la pàgina, però deixeu-me dir que el llibre és molt guapo i la web també!

Felicitats a tots i a totes, doncs, i gràcies per ser aquí.

“Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu (1939-1982)” són 16 entrevistes a activistes que lluitaren directament contra les estructures del control feixista o indirectament, actuant-ne al marge però sense enfrontar-se políticament de forma explícita a la societat totalitzadora i corporativa creada per Franco en els seus successius governs, fins el desmantellament de bona part d’aquestes estructures feixistes l’any 1982. Si tinc temps, més endavant explicaré el perquè d’aquesta data.

16 homes i dones, per tant, que representen a tots aquells i a totes aquelles que van arriscar-se per destruir el règim franquista i per construir alternatives democràtiques. La Meritxell (Meritxell Martínez Pauné) us explicarà qui són aquests 16 homes i dones.

Aquest és un projecte de llarg recorregut, que pràcticament no recordem quan es va gestar. Va ser a principis del segle XXI, fa ben bé 10 anys i la primera entrevista conscient per un projecte sense nom va ser l’any 2001. Ha plogut molt des d’aleshores, hem treballat dur, com vam aprendre a fer en el Sant Andreu de Cap a Peus, el comú denominador de tots els integrants de l’equip: 10 periodistes, historiadors i fotògrafs que hem treballat de forma voluntària per acomplir diversos objectius:

• Deixar constància de la feina feta per veïns i veïnes nostres lluitant contra una dictadura feixista terriblement violenta, el franquisme
• Homenatjar-los i homenatjar-les, perquè volem i perquè s’ho mereixen i
• Oferir fonts als historiadors, materials per a les seves anàlisis del franquisme, l’antifranquisme, l’activisme clandestí, la història del moviment obrer i del veïnal…




Entrevistats, familiars i equip de Retrats per a la Memòria, el 12 de desembre de 2011. Foto: Xavier Basiana.

 

A partir de les nostres entrevistes es poden localitzar

• Impressions i opinions comuns o divergents
• Espais comuns o divergents
• Formes d’activisme comuns o divergents
• Episodis viscuts de diferents maneres, etc.

En resum, un gran rertat de 16 persones que té centenars de punts de vista i d’interpretacions.

Com que, com us comento, la nostra intenció no ha sigut elaborar l’anàlisi de la informació resultant de les entrevistes, deixeu-me apuntar quatre conclusions que se m’acuden després d’haver-les llegides totes:

• L’activisme d’aquells militants provenia d’una convicció política ferma. Disposaven d’un discurs polític elaborat individualment, però sobretot de forma col·lectiva, forjada en els seus grups d’afinitat (moviments socials, partits polítics, sindicats…) amb l’objectiu majoritari d’acabar amb el franquisme, però no només, perquè trobarem grups que maldaven per destruir el jou de l’estat espanyol o bé del capitalisme.
• Les actuacions dels no-militants (els no-enquadrats) responien a una preocupació social contra les desigualtats i estaven implicats en alguna associació permesa pel règim.
• Podem constatar una evolució en les formes que adopta l’antifranquisme: de les actuacions individuals dels anys quaranta i cinquanta, protagonitzades per persones que havien lluitat a la guerra civil i que estaven molt polititzades (que no apareixen gairebé a Retrats per a la memoria), es passa a una nova forma quan es van incorporant de forma gradual els elements obrers i estudiantils (cinquantes i sobretot seixantes), quan l’antifranquisme polític subordina la seva estrategia al conflicte social. Es pren conciencia que per acabar amb el franquisme cal lluitar per la millora de les condicions de vida al barri i laborals a la fàbrica. Aquest activisme, també represaliat ferotgement, aconsegueix ampliar la base social crítica i aporta nous lluitadors i noves lluitadores, i així l’antifranquisme als anys setenta es fa públic. La repressió fa que els lluitadors i les lluitadores tinguin noms i cognoms. A més es defineixen nous espais, allò que s’ha anomenat “espais de llibertat” amb importants vincles a la societat. Apareix, també, la solidaritat d’elements no necessàriament molt polititzats, que diuen “jo no hi entenc de política, no sóc antifranquista però em solidaritzo amb els detinguts i els represaliats”, potser perquè els coneix perquè són els seus veïns. Tot aquest ventall de formes que adopta amb el pas de les dècades l’antifranquisme és reflectit en el conjunt de les entrevistes que formen Retrats per a la Memòria.
• La constatació que tots i totes han sigut crítics o molt crítics amb el procés polític anomenat Transició i la seva plasmació a la societat.

Però també podem portar les entrevistes a l’actualitat: en aquest moment de crisi econòmica en el que han aparegut moviments socials amb formes noves, la constatació que la dissidència, sigui quina sigui la definició de l’objecte contra allò que lluiten manté uns llaços invisibles de coneixements i estratègies que es perpetuen generació rere generació. Les nostres entrevistades parlen de lluita contra el franquisme, contra l’estat espanyol o contra el capitalisme… avui, per resumir, parlem de la dictadura dels mercats. Ahir, i ens ho expliquen en les entrevistes, ocupaven terrenys i locals per reivindicar escoles o parcs, es tancaven en esglésies per reclamar millores laborals i se celebraven assemblees multitudinàries al Bon Pastor. Avui hi ha tancades contra els tancaments dels CAP o urgències, se celebren assamblees multitudinàries, etc.

Els nostres entrevistats poden ser alguns dels referents dels lluitadors i les lluitadores d’avui, de demà i de demà-passat. Però també cal que constatem que en les nostres fotografies ens hi hem deixat alguns aspectes: falten barris, falten dones i falta l’esquerra radical. Així doncs, us convidem a completar-lo. El projecte ara és vostre.

Moltes gràcies.

(*) Transcripció de la meva intervenció el 12 de Desembre de 2011, en l'acte de presentació del llibre i el web de Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu (1939-1982), a partir de les meves notes. També hi intervingueren Jaume Seda, Josep Santesmases, Meritxell Martínez Pauné i Georgina Rifé.
(**) Visiteu http://www.tretratsperlamemoria.cat/.