L'armada mediàtica patriòtica s'ha posat les piles davant
de la inauguració del Centre Cultural del Born publicant articles amb titulars
contundents que posen l'èmfasi en la importància de les restes arqueològiques
localitzades en el subsòl de l'antic mercat del Born per a la configuració de l'imaginari
del nacionalisme català de principis del segle XXI. Un nou imaginari
que sorgeix de la importància de les ruïnes i del seu excepcional estat de
conservació.
El Born Centre Cultural ha de convertir-se en l'espai vertebrador de la recuperació de la memòria històrica de la Guerra de Succesió i de la Barcelona moderna, però no des del simplisme folklòric sinó de la investigació històrica rigorosa.
Com a historiador sóc del parer que era obligatori i
imprescindible conservar les restes i restaurar-les per donar-los un contingut
museístic de primera categoria. Després de la descoberta de la seva qualitat,
al mercat del Born no s'hi podia encabir cap biblioteca ni cap equipament
públic que desviés l'atenció de l'excepcionalitat dels murs i els fermats de la Barcelona moderna. La
decisió de dedicar-los l'espai en exclusiva va ser un gran encert i les tasques
científiques de recuperació i conservació han estat un exemple del que és capaç
la nostra gent de ciència (que no pas de les empreses que han deixat de pagar els arqueòlegs i les arqueòlogues que van treballar per fer possible el que avui poden observar milers de persones).
 |
| Fotografia de Xavier de la Cruz |
Partint, doncs, d'aquesta premissa: la inevitabilitat que
l'equipament es centrés en les restes arqueològiques, cal plantejar-se diversos
interrogants i evidenciar mancances.
Comencem pels interrogants: calia esperar més de deu anys
per veure l'equipament en funcionament? Calia una instrumentalització política
com la que s'ha donat (i es seguirà donant)? Calia, en un equipament cultural,
una bandera de 1714 centímetres? Calia un equipament pensat per mercadejar amb
els sentiments nacionals? Diverses preguntes que podrem contestar segons les
nostres fòbies i les nostres fílies. La meva
resposta a totes les preguntes és “no”. No calia. Tanmateix, tants caps tants
barrets.
Pel que fa a les mancances: La
solució urbanística que s’ha tramat entre el mercat i els carrers adjacanets em
sembla molt precària per afavorir la interlocució entre l’equipament i el
barri. És més, malgrat que es pot atravesar a peu per damunt de les restes
mitjançant una passarel·la, l’estructura és llunyana del trànsit pedestre i no
afavoreix de manera considerable la comunicació. La passarel·la del Born no
serà per “creuar-la” sinó que s’utilitzarà justament per anar a veure-hi les
ruïnes de la ciutat moderna.
Per això escric que s'ha creat un equipament que comença
i acaba en ell mateix, que no parla amb el que
hauria de ser l’entorn diari: el barri de la Ribera. Si us mireu des d'una certa distància la capsa de
bombons que és l'estructura del mercat hi veureu un pulcre carrer refermat. Hi veureu, al fons, una dotzena de solitaris bancs individuals sota el sol i desprotegits. Sense arbres
que podrien fer una ombra agradable per llegir-hi el diari. Una
esplanada seca. El que podria haver estat una bonica continuació del passeig
del Born, una renglera de platans que seguís el curs dels del carrer del Comerç
o un parell de fileres de fanals treballats com els de l'entorn és un desert
dur. Una
frontera. Un espai per no passejar. Per passar-hi ràpid. Un espai que no està preparat
per la gent que hi viu, sinó per a les visites.
Un lloc (o un no-lloc a l’aire lliure) pels turistes. Un
espectacle.
Es tracta d'una urbanització
poc harmoniosa amb l’entorn i poc amable. Malauradament l'Ajuntament de Barcelona té, des de mitjans dels anys 80 del segle passat, la insana obssessió de les places dures i que els seus
equipaments estrella no dialoguin amb la vida diària sinó amb la
passatgera: se’n diu “Marca Barcelona”.
Una marca de grans façanes que fotografien milers de turistes. Uns turistes que
necesiten d’espais amplis on s’hi encabiran les terrasses dels negocis que ben
aviat proliferaran –sí, més encara- a l’entorn del Born (l’Ajuntament ja s’ha
afanyat a aprovar el Pla d'abUsos que desactiva l’anterior regulació) i la
pacificació del trànsit.
Des que l'any 1971 Mercabarna va substituir el mercat del Born
com a subministrador primer de la ciutat, aquest espai ha estat un maldecap per les diferents administracions
municipals. La insistència dels veïns i de les veïnes va aconseguir que es
mantingués en peu, però cap consistori era capaç d'encaminar un projecte que
el salvés de l'autisme en que ha hagut de viure fins fa ben pocs dies, quan
s'ha convertit en un equipament referencial de la ciutat i en una illa enmig
d'un barri històric que malda per sobrevuire a la plaga del turisme. Que
s'oposa a un Pla d'abUsos que només beneficia l'interès econòmic, roba espai
públic i mutila les relacions socials populars.
El “problema” del Born s’ha tancat 42 anys després amb un
projecte espectacular i nostrat, però que neix amb el perill de la dificultat
de l’harmonia amb l’entorn, la llunyania de les necessitats del barri i
que promociona el turisme depredador que el rosega. A més, les solucions de trànsit de cotxes i motos semblen improvisades i no satisfan els veïns, que han de patir aparcaments de motos desproporcionats i la desorientació dels conductors mancats de senyalitzacions suficientment visibles.
Confio que la direcció
del Centre Cultural tingui voluntat d’obertura real al barri, sobretot a les escoles i a
les entitats de l’entorn, i es converteixi en una defensora del patrimoni
cultural i urbà de la Ribera. Que no es tanqui en les quatre parets del formidable
mercat i interlocuti amb els actors socials locals. Sobre el paper, la voluntat hi és. Caldrà mesos per poder veure si és veritat.
Confio, també, que la direcció desenvolupi programes per fer conèixer la importància del mercat com un exemple de l'arquitectura civil barcelonina, actualment menystinguda, però cabdal si volem recuperar de debó la memòria d'aquest espai.
D'altra banda, seria una veritable vergonya
que d’aquí a un temps torni a haver-hi obres en aquests carrers
per modificar la urbanització actual. No ho descartem. Seria una despesa que es podria
haver estalviat. Però si en algun moment el consistori s’ho planteja, que deixi
als veïns i a les veïnes elaborar el seu projecte. Serà més ric i més proper.
A l'exterior del Centre Cultural del Born, senyors i
senyores, més enllà d'aquelles restes extraordinàries hi ha un barri amb baixa
densitat de població tot i que sovint no es pugui caminar pels seus carrers. Hi
ha un dels indrets de Barcelona que ha perdut més població en els darrers anys.
On el comerç de proximitat lluita per sobreviure. Hi ha vida més enllà de
l'espectacle. Els convido a conviure-hi.
