"El retrat robot del rostre encara blanc del nou Poder li atribueix vagament trets "moderns" per la tolerància i una ideologia hedonista autosuficient, però també uns trets ferotges i substancialment repressius. És una tolerància falsa, perquè en realitat cap home ha hagut de ser mai tan normal i conformista com el consumidor; i pel que fa a l'hedonisme, oculta evidentment una decisió d'ordenar-ho tot amb una crueltat que la història no ha conegut mai. Aquest nou Poder, que encara no té un representant i és el resultat d'una "mutació" de la classe dominant, en realitat -si volem conservar la vella terminologia- és una forma "total" de feixisme.
(...) El vell feixisme, ni que fos mitjançant la degeneració retòrica, distingia, mentre que el nou feixisme -que és una altra cosa- ja no distingeix: no és humanísticament retòric, sinó americanament pragmàtic. La seva finalitat és la reorganització i l'homologació brutalment totalitària del món".
Pier Paolo Pasolini: "El veritable feixisme i per tant el veritable antifeixisme". 24 de Juny de 1974.